Per primera vegada s’ha parlat en català en un Consell de Ministres de la Unió Europea. Ho ha fet la consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Anna Simó, que ve de participar en el Consell de Ministres d’Educació, Joventut i Cultura. Esquerra s’ha afanyat a apuntar-se el gol. També ho ha fet el govern de la Generalitat i, en el seu nom, el Patronat Català Pro-Europa. 
La fita no és menor. Si per una banda la Generalitat està present en un consell de ministres, per l’altre, es fa servir el català amb tota normalitat en una de les més altres instàncies europees. Convé recordar, però, que cap d’aquests dos objectius s’ha assolit ni per la feina d’Esquerra, ni del president de la Generalitat. Quan el debat es va suscitar, qui va anar a veure al president de torn de la Unió Europea, el luxemburguès Jean Claude Junker, i el president Rodríguez Zapatero, no va ser ni en Carod, ni en Maragall. Va ser Artur Mas i en Duran. I vam ser gent de CDC qui vàrem tancar un acord amb el Ministeri d’Exteriors espanyol. Artur Mas va vendre el seu “sí” al Tractat Constitucional a canvi d’aquests continguts. Mentre, ERC propiciava el “no”, un “no” estèril que no ha portat enlloc, i en Maragall... devia defensar la francofonia.
No es tracte, però, de fer memòria de tot aquell procés per apuntar ara la medalla a Artur Mas i a Convergència. Del que es tracte es de veure com funcionen els nostres processos de decisió política. En aquell moment, CDC va haver de patit molts atacs per arribar acords, enlloc de mantenir-se “ferma” en el “no” a la Constitució Europea. Ara, però, justament, s’apunten la medalla dels mèrits de CDC aquells qui tan van criticar-la.
I convé denunciar tot això per dir que, avui, l’aprovació de l’Estatut permetrà que Catalunya consolidi aquells acords de presència de la Generalitat a la U.E., pugui ser membre associat a la Unesco, tenir oficines de promoció exterior, i signar acords a l’exterior en l’àmbit de les seves competències. Catalunya podrà fer, amb el reconeixement de l’Estatut, que té rang de llei orgànica espanyola, una veritable política de presència internacional. Tot això és possible, però, perquè  CiU s’ha arremangat per tirar endavant l’Estatut. ERC en queda al marge. Que no ens enganyi després volent-se fer la foto a la Unesco o obrint una oficina exterior de la Generalitat. Al PSC no es tracte que li traiem cap mèrit. És ben clar, però, que no han estat ells els que han empès el llistó amunt perquè Catalunya sigui forta a l’exterior. D’ells més aviat s’ha de recordar que van tancar les oficines catalanes a Roma o Marroc.

Carles Llorens