Tot el que ha passat les darreres setmanes a l’entorn de les caricatures del profeta de l’Islam és gravíssim. És greu que s’ofengui la fe de milions de persones, però també que es cremin banderes, que s’incendiïn ambaixades, que s’amenaci de mort als autors de les caricatures... I més greu és el problema de fons: dins del món musulmà s’està imposant la intolerància, en un procés que té molt a veure amb la seva relació amb occident.
Les masses del món musulmà no entenen què vol dir llibertat d’expressió, és un concepte massa sofisticat en el món en blanc i negre que els han inculcat. És impossible que  comprenguin que no és responsabilitat del govern, que una revista publiqui, o no, unes determinades caricatures. No en va, a molts dels seus països, amb ben poca llibertat de premsa i d’opinió, una revista no publica res que el govern no vulgui. 
A l’altra banda, l’opinió pública occidental, amb una mentalitat laica molt generalitzada, no comprèn que per una caricatura es pugui desencadenar semblant conflicte. I, amb raó, diu que sí els musulmans es senten ofesos per unes caricatures, ells també se’n poden sentir quan es crema la seva bandera. Si la religió respon a valors molt profunds, els nacionals que representa una bandera no ho són menys! Amb mentalitat occidental es considera, també, que l’assalt a una seu diplomàtica és quelcom molt més greu que una caricatura. Per tot, abisme entre uns i altres!
Com hem de procedir? Com hem d’actuar davant d’aquesta situació? A una societat oberta, la llibertat d’opinió és una llibertat capital. A la societat oberta i democràtica sabem, però, valorar pros i contres de les nostres actuacions. La societat oberta és una societat de responsabilitat. Així, havent vist tot el que ha succeït aquestes darreres setmanes, sumant i restant, crec que ens convé no fer caricatures de Mahoma. No només perquè s’ha de tenir, com crec fermament, un grandíssim respecte per totes les creences, religioses, polítiques, de valors... També perquè, dins del món musulmà, fer-les, només anima als més intolerants. 
Aquesta mena de polèmiques de cap manera ajuden als que, dins del món musulmà, són partidaris de les llibertats, de la democràcia i de la tolerància en les pràctiques i costums. Dins del món musulmà hi ha una gran guerra entre la intolerància i la democràcia, entre el fanatisme cec i el sentit comú. Actuem amb tota la intel·ligència de la que siguem capaços, recolzem als demòcrates, contribuïm al desenvolupament econòmic dels seus països... i, sobretot, no cometem l’error de pensar que el xoc és entre món occidental i món musulmà. La línia passa clarament pel mig de la societat musulmana. No deixem a l’altre banda a molta gent que, al Magrib, a Orient Mitjà i a tots els confins on arriba l’Islam, està lluitant per la llibertat. No fem unes caricatures que ens deixen molt tranquils a nosaltres - per haver defensat la llibertat d’expressió! - i que, a ells, als demòcrates musulmans, els posa entre l’espasa i la paret.

Carles Llorens