“La imatge dels Estats Units” ha estat, justament, el títol de la seva intervenció a Tribuna Barcelona. Aguirre, d’origen cubà, és un home molt idoni per realitzar aquesta tasca. En la seva personalitat s’hi combinen dues característiques molt indicades: és un home amb gran empatia, al mateix temps que amb una voluntat molt perseverant. No té, però, una feina fàcil.

Dic que no té una feina fàcil no pas perquè va arribar en uns moments de crisi entre EUA i el Govern espanyol, que s’han reconduït. No té la feina fàcil perquè la nostra opinió pública, i sobretot la nostra opinió publicada, tendeix amb gran facilitat a l’antiamericanisme pamfletari.

Convergència, i el nostre nacionalisme, no ha participat mai d’aquesta tendència i més aviat hem tingut admiració per aquest país. Ara, convertit en potència universal única, no tenim inconvenient en admetre el seu paper de liderat. Certament que nosaltres voldríem que, en aquest paper capdavanter, compartís protagonisme amb la Unió Europea. És infinitament millor, però, tenir com a potencia líder a una gran democràcia com l’americana, que no pas potencies on no es respecten les llibertats com, en el seu moment, la URSS o, ara, la República Popular Xina.

Ens sentim especialment al costat dels EUA quan es comprometen amb la democratització del món àrab en general, Aràbia Saudí inclosa, i no només l’Iraq.

Veiem bé que Condolezza Ricce reclami una societat oberta a Rússia. Grosso modo, per bé que amb matisos respecte als mètodes, també estem d’acord en la necessitat de
democràcia a Cuba i Veneçuela.

Dit tot això, que és molt dir, hem d’afegir que voldríem que Estats Units tingués molta més autoritat moral, de la que té i de la que avui li reconeixen a moltes àrees del món.

Té raó l’ambaixador quan diu que en les manifestacions d’anti-americanisme hi ha simplicitat i prejudicis ideològics. Tan cert com això és, però, que Iraq i Guantánamo, on hi ha situacions que inquieten a l’opinió pública mundial, donen arguments als
pamfletaris. Si Estats Units no vol caure en contradiccions que comprometin la seva autoritat moral quan reclama respecte als drets humans arreu, hi ha d’haver explicacions clares i transparents respecte a Iraq i Guantánamo.

L’autoritat dels Estats Units passa, també, per participar en tants mecanismes multilaterals en els que, avui per avui, no participa. Estats Units, més enllà de no haver encaixat l’operació anti-Sadam Hussein dins d’una operació emparada per la comunitat internacional, ha d’assumir el protocol de Kyoto, ha de reconèixer la Cort Penal Internacional de la Haia, ha de signar el tractat mines anti-persona, el conveni de la Unesco per la protecció de la diversitat cultural i, des del seu Departament de Comerç,
ha d’obrir el domini d’internet a algun organisme internacional. És molt? És, simplement, el preu que s’ha de pagar per tenir autoritat moral i no només aquest immens poder que té.