Fa trenta anys, Espanya era un país desacreditat per molts anys de dictadura, especialment per algunes execucions durant els darrers anys de Franco que van tenir gran repercussió.

Era un país fosc, sense prestigi en l’escena internacional, amb regions amb greus problemes de subdesenvolupament i amb gent que immigrava a tot Europa a la recerca d’unes oportunitats que no trobava al seu país. Espanya era un país sense prestigi ni polític, ni econòmic.

Avui, però, Espanya és un país amb gran prestigi. És un país que ha fet una transició a la democràcia admirada, que s’ha incorporat plenament a Europa, que ha superat el subdesenvolupament d’alguna de les regions, que té uns potencials econòmics importants, que té coses a dir en la moda, en l’esport, en l’art, el cinema...

Espanya és un país interessant, que està al dia i que està de moda. Allò que darrerament té més impressionat al món és, però, que Espanya ha estat capaç de sostenir, durant 10 anys, un creixement de més del 3%, quan la resta de països europeus els costa superar el 1% i quan motors com França i Alemanya estan passant per tant notoris problemes.

Escau que diem tot això perquè no hi ha dia que això no aparegui, d’una o altra manera, a la premsa internacional. I per mostra dos exemples ben recents.

La consultora Cushman, Wakefield Healey & Baker en el seu recent estudi “European Cities Monitor” publica un rànking pel qual Barcelona és la cinquena millor ciutat de negocis d’Europa i Madrid la setena, quan als noranta eren, respectivament, la 11 i la 17.

Què es valora en aquest estudi? Des de la qualitat del capital humà, fins la de les places hoteleres, passant per l’eficàcia dels sistemes de comunicació o la disponibilitat de sòl industrial.

Un altre exemple. El 2005 serà un gran any per a les inversions de les empreses espanyoles a Europa. Bancs espanyols estan comprant bancs britànics. Telefònica està comprant companyies txeques, angleses, empreses d’alimentació estan entrant amb força en altres mercats, de la mateixa manera que empreses logístiques, immobiliàries, etc...

Tot el que passa a Espanya, per tant, té un gran interès per l’opinió pública internacional ben informada. Tot, fins i tot l’Estatut de Catalunya, que mereix moltes pàgines a la premsa internacional.

Carles Llorens