El passat divendres, Convergència, amb l’ELDR Party, vàrem celebrar una jornada sobre la Mediterrània per a debatre, però també per a posicionar-nos, de cara a la Cimera que es produirà a Barcelona els propers 27 i 28 de novembre.

És ja el segon acte que fem, a Catalunya, amb el Partit Liberal. El primer va ser en defensa del Tractat Constitucional Europeu i va comptar amb la presència de Pat Cox i Graham Watson. I cal veure que en la seqüència d’aquests dos actes s’hi marquen les nostres prioritats: primer Europa i, segon, el Mediterrani.

Prioritats de Convergència, prioritats de Catalunya i, després de les paraules d’Annime Nets durant la jornada, també del ELDR Party.
A quines conclusions es va arribar durant aquesta jornada.

Una primera conclusió va ser, ben segur, que el balanç del Procés de Barcelona, des de 1995, és en bona part decebedor. Hi varen insistir, especialment els ponents catalans. Baltasar Porcel ho va explicar de manera molt gràfica i va dir sentir-se no només decebut pel passat, sinó pessimista de cara a les possibilitats futures d’actuació en el Mediterrani.

El president Pujol va intentar trobar les causes del mal balanç i va lamentar que països com Itàlia o França no assumissin un paper de lideratge. Artur Mas va concretar i va fer referència a com en el període 1995-2000 només es van portar a la pràctica el 26 % del programes MEDA planificats i quan lluny estàvem d’una àrea de lliure comerç en el Mediterrani que el 1995 s’havia previst pel 2010.

Tothom va estar també d’acord en què molts dels esdeveniments que s’estan produint a una banda i altre del “Mare Nostrum” estan completament interrelacionats, de manera que conformen un ecosistema, en el que el que passa al Magrib, a Ceuta i Melilla, té molt a veure amb el que després succeeix als barris marginals de Paris.

Tant el general Mourillon, com els nostres convidats marroquins, van insistir molt, però, en la necessitat de mirar el futur amb esperança i confiant en les capacitats de la gent d’una banda i altre.

Tothom va estar d’acord, en qualsevol cas, que la cimera que properament es celebrarà a Barcelona ha de tenir uns resultats més clar que la de 1995 i , això, si més no perquè déu anys després els problemes són més greus.

De la cimera, per tant, més important que la foto de família, és el Pla d’Actuació que en derivi.

Carles Llorens