He acompanyat a l’Artur Mas a la IX Trobada de Casals Catalans del Con Sud, que s’ha celebrat a Buenos Aires. Més de vuit-cents catalans, o descendents de catalans, d’Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai, Brasil i Equador s’han reunit per parlar de diversos temes que els preocupen: des de la possibilitat que els néts de catalans puguin aconseguir la nacionalitat espanyola, talment com els descendents d’italians i portuguesos, fins al fet que la llei del Estatuto de los Ciudadanos Españoles en el Extranjero vulnera les competències de la Generalitat.

I més enllà d’això, han participat en unes jornades festives, on s’han vist corals, esbarts, castells i fins un concert de rock.

En definitiva, una festa que ha tingut com a principal responsable el president del Casal de Buenos Aires, en Jordi Font, que mereix la nostra felicitació, com la mereix també Albert Royo, secretari de Cooperació de la Generalitat, que ha portat tranquil·litat a aquest món dels casals, després d’un parell d’anys d’un desconcert que es va posar en evidència a la Trobada Internacional de Casals, celebrada l’any passat a Girona.

La Trobada de Buenos Aires ha demostrat també que s’està operant una important transformació en la naturalesa dels casals catalans. Durant dècades, alguns fins més d’un segle, els casals van ser espais per la nostàlgia, al mateix temps que un lloc sempre disposats a donar un cop de mà a Catalunya i la seva gent. Això darrer no és menor.

Jordi Font m’ensenya com, al llibre d’honor del Casal de Buenos Aires, hi ha una dedicatòria de Francesc Macià que apunta com al casal ha trobat una porta oberta, en un moment que n’havia trobat moltes de tancades.

A Rosario, el president del Casal, l’Àngel Perella, m’ensenya també el compte dels milers de tones d’aliments que el casal va enviar a Catalunya durant la Guerra Civil. Però bé, ara, ja no cal ni nostàlgia, ni aquella solidaritat.

Els casals poden ser ambaixades cíviques de Catalunya, plataformes per donar a conèixer Catalunya. I han de ser també, i això es va entreveure molt clarament a Buenos Aires, un espai que facilita vincles entre el país d’origen, Catalunya, i el país d’acollida, sigui quin sigui.

Els catalans de l’exterior, els seus fills, els seus néts, poden ser excel·lents ponts entre les dues societats, a nivell cultural i social, però també econòmic. Les empreses catalanes, per exemple, han de poder trobar en la comunitat catalana un lloc on aterrar quan volen invertir a l’exterior.

Perquè això sigui possible s’han de continuar fent moltes coses que ja s’han fet, i se n’han de fer de noves. S’ha d’afavorir, per exemple, que fills i néts de catalans puguin accedir a les universitats catalanes.

Carles Llorens