Just quan Nicolas Sarkozy, encara candidat a la presidència, va posar en circulació la seva idea d’Unió Mediterrània, des de CiU vàrem expressar el nostre desacord amb el projecte. No cal, va dir en un determinant moment Artur Mas, encetar noves estructures quan, pel desenvolupament dels països mediterranis, disposem ja del “Procés de Barcelona”. La proposta del president francès cometia, a més, un greu error: circumscrivia la política mediterrània als països de la ribera d’aquest mar, justament quan el Procés de Barcelona havia eludir aquest plantejament, per a implicar en el desenvolupament del Mediterrani i del Magrib a tots els països de la Unió Europea. Sarkozy feia recaure el desenvolupament mediterrani sobre Espanya, França, Itàlia... quan, justament, Barcelona, hi havia implicat fins a Suècia i Finlàndia!

Des de CiU, hem anat insistint en aquest plantejament a cada oportunitat que ens oferia una actualitat política. Josep Antoni Duran Lleida n’ha parlat sovint, tant a la precampanya, com a la campanya. Som els únics, però, que hem aixecat aquesta bandera. Al president del govern, Rodríguez Zapatero no se li ha sentit la veu, lluny d’un González impulsor el Procés de Barcelona. Tampoc el ministre Moratinos s’ha mostrat interessat en el debat. I què hem de dir del president de la Generalitat i del seu vice-president, responsable d’Afers Exteriors? Massa concentrats en els seus afers, juguen a una altra divisió. La pilota els hi passa per alt sense que ni tan sols se n’assabentin. Tampoc l’Ajuntament de Barcelona sembla atent a un assumpte que amenaça Barcelona com a capital simbòlica d’aquest mar i que, en jocs de mans anunciat, desplaçarà el centre de gravetat cap a Marsella.

I mentre tothom bada, resulta que la que ens treu les castanyes del foc és la cancellera alemanya Angela Merkel, que atura els peus al president francès i diu que tota la Unió Europea s’ha d’implicar en el desenvolupament mediterrani. Merkel defensa Barcelona? Merkel està emparant els interessos catalans i espanyols? De facto sí, el que mou a la cancellera és, però, evitar que una zona d’influència tan gran com és aquesta quedi exclusivament en mans franceses!

            Davant de tot aquest joc, que amaga importantíssim interessos, l’única veu que hem escoltat és la d’Alberto Navarro, el secretari d’estat d’Assumptes Europeus, un home que sempre s’ha caracteritzat per una gran professionalitat. Navarro ha dit que, amb tota aquesta operació Sarkozy-Markel, el Procés de Barcelona “està més viu que mai”, per bé que hi ha la “pega de que es perd el referent geogràfic”.

            La “pega” és només la pèrdua del “referent geogràfic”? Només la pèrdua del “referent geogràfic” hauria de tenir en alerta totes les autoritats espanyoles, catalana i barcelonines. El preocupant del cas és, però, que a l’hora de defensar els nostres interessos no hi ha absolutament ningú, un fet que -més a la curta que a la llarga- es paga en pèrdua d’influència política, cultural i econòmica. Quina és la raó que no hi siguin? Incompetència? Desídia? El tema els va gros? La raó no importa massa! El govern espanyol, però, no ha mogut un dit! Si la pèrdua de “referent geogràfic” fos... Cartagena, no se si s’haurien espavilat més que per Barcelona. Per Barcelona, però, no s’han mogut! El més greu és, però, que el Govern de Catalunya sembla que ni tant sols se n’ha assabentat! Amb les batalles internes i fent “captacions”, que no transvasaments, entre el Segre i l’Ebre, se’ls en va tot el temps! 

Carles Llorens

Secretari de Relacions Internacionals

Convergència Democràtica de Catalunya