Junt a d’altres liberals europeus, he donat suport als liberals de Kosova i al seu líder, Gjergj Dedaj, participant en la campanya que just acaba de cloure. Els liberals estaven integrats en la molt àmplia coalició que, encapçalada per Hashim Thaqi, ha guanyat les eleccions.

La campanya ha estat molt determinada pel debat sobre el futur status de Kosova. Sense possibilitat d’acord al Consell de Seguretat de Nacions Unides, a causa del boicot de Rússia al Pla Ahtisaari, els partits han fet una cursa per veure qui aconseguia més suports per la declaració unilateral d’independència que preparen. Fins el modest suport dels liberals estrangers formava part d’aquesta competició. Tot el què dèiem tenia un gran ressó. En una roda de premsa amb el liberal-demòcrata britànic, Richard Moore, vàrem afirmar: “Europa no pot permetre que Putin decideixi el futur de Kosova!”. La frase va ser tan reproduïda a diaris i a televisó que, l’endemà, la gent ens felicitava pel carrer.

Més enllà de la campanya, algunes conclusions. Primera, veure sobre el terreny què va suposar la guerra, acaba de convèncer de la bondat del Pla Ahtisaari. La que fora província de Kosova no pot tornar mai més a ser governada des de Belgrad. És més: després de vuit anys sota supervisió de l’ONU, la comunitat internacional no pot lliurar els kosovars, en contra de la seva voluntat, a la capital de la que sortiren els seus genocides.

Segon, estic convençut que, més enllà de la supervisió internacional en relació a les minories, en els governants kosovars hi haurà la sensatesa suficient per a imposar la tolerància que sempre ha caracteritzat el país i no l’afany de venjança que, per un moment, va esqueixar la seva història.    

I tercer, he tornat de Prístina amb una convicció: la comunitat internacionala no pot demanar a Kosova que esperi més temps. A un poble que ha patit dècades de comunisme, que ha soportat la dictadura de Milosevic, l’intent de neteja ètnica que posen en evidència centenars de cementiris i vuit anys de supervisió internacional, no se li pot demanar més paciència. La població més jove d’Europa està allà i aquests joves, un 70 % del qual està condemnat a l’atur, no saben de geopolítica. Només saben que volen tenir futur i que, amb la indefinició actual, no n’hi ha!

Carles Llorens