L’incident que es va produir a la XVII Cimera Iberoamericana quan Hugo Chávez, impedint de parlar a Zapatero, va generar una reacció inaudita del rei d’Espanya, servirà per fer caura la bena dels ulls de l’esquerra catalana i espanyola respecte al dictador veneçolà? Si atenem les declaracions d’Iniciativa i d’ERC en contra del rei, les d’aquests partits, no! Només tres dies abans, en tot cas, es va fer ben evident que tot el Tripartit, socialistes inclosos, tenien una gran bena, quan la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya va tractar d’aquell país. Una assocacició de veneçolans que viuen a Catalunya, la Aliança per la Llibertat de Veneçuela, havia demanat de compareixer per explicar la “Declaració de Barcelona”, una iniciativa del creixent exili d’aquell país arran del tancament, fa uns mesos, de Radio Caracas Televisión.

La diputada de CiU Maria Rosa Fortuny va defensar que el nostre Parlament, més enllà de posicionar-se, havia d’escoltar els promotors de la Declaració. Els membres del Tripartit, a la una, van refusar, però, la compareixença, argumentant que suposaria immiscuirse en els afers interns veneçolans. No hi feia res que en la mateixa sessió s’acabava d’aprovar la compareixença d’un kurd de Turquia… Tampoc importava que Chávez fos el líder americà que més s’està immiscuïnt en la política de tots els seus veïns. En el debat, els representants socialistes i d’Esquerra van acabar fent servir els tòpics de l’esquerra més tronada. L’exconseller Milà d’Iniciativa va ser, de tot manera, el més apassionat en la defensa la “Revolució bolivariana”.

Unes setmanes abans, a la Comissió d’Exteriors del Congrés, es va sotmetre a votació una proposta que condemnava el tancament de Radio Caracas Televisión. La va defensar el diputat de CiU, Jordi Xuclà, que va explicar que era una proposta exactament igual a la que havia aprovat el Parlament Europeu, amb el vot favorable de populars, socialistes i liberals. Al Congrés, però, va ser refusada. El PSOE, i el PSC; Izquierda Unida, i Iniciativa; també ERC, hi van votar en contra.

La posició més vehement va ser la de Gaspar Llamazares que va parlar d’una mena de conspiració de la dreta internacional per assetjar el procés veneçolà. El representant socialista, Javier Moscoso, va dir que no renovar la concessió a RCTV responia a “una decisión interna de carácter administrativo y conforme a la ley”. Rosa Maria Bonàs, d’Esquerra, va afirmar que no podia criticar la revolució de Chávez perquè es tractava de un “proceso muy interesante que, quizá, acabe con las desigualdades”.

Un veneçolà em diu que els referits diputats mereixerien ser condemnats a veure Televisión Venezolana Social (TeVeS), el canal que emet a la freqüència que tenia Radio Caracas TV. En el nou canal es poden veure reportatges sobre el bon funcionament de les escoles veneçolanes, sobre la tasca social dels voluntaris bolivarians, sobre artesania, salut... i programes cedits per la televisió cubana sobre el Che, sobre Fidel Castro i les “gestas” de Sierra Maestra. No hi ha publicitat d’empreses capitalistes, ni imperialistes i, així, en els intermedis, s’insereixen anuncis governamentals. L’audiència  ha baixat del 35 % al 3,6… i encara no ha tocat terra!

Els referits diputats també podrien veure el programa dominical “Aló presidente”, a Venezolana de Televisión. Allà, el diumenge anterior a la seva intervenció al Congrés, per exemple, haguessin pogut escoltar durant vuit hores a Hugo Chávez Frías, el líder que -potser- acabarà amb les “desigualdades”. El programa no té hora fixa de començament. Depèn de l’hora que el president es lleva. Tampoc té hora d’acabada. Depèn de l’actualitat de la setmana!

A “Aló presidente”, Chávez tan aviat insulta a Bush, com amenaça d’expropiar empreses. Hi hagut ocasions en les que, des de la pantalla, i amb un to masclista que només pot tenir un ex-colpista, s’ha dirigit a la seva muller dient-li que ja es podia anar preparant perquè, després del programa, tenia ganes d’estar amb ella… També parla dels seus contactes amb Mahmoud Ahmadinejad, el líder d’Iran i, potser amb voluntat d’emular-lo, es despenja dient que la setmana següent estarà prohibit el consum d’alcohol o que, per raons de moralitat, les noies han anar a la platja amb banyador i no amb biquini! Tot una mica demencial i, ben segur, una manera de “construir el socialisme” ben poc “progressista”.

Puc donar fe, en qualsevol cas, que la condescendència de l’esquerra espanyola, i catalana, cap a Chávez es motiu de desesperació pels demòcrates veneçolans. Humberto Celli, qui havia estat president vice-president del Parlament veneçolà i secretari general d’Acción Democrática, el partit social-demòcrata de Carlos Andrés Pérez, un home que ha mantingut un gran prestigi en un ambient de descrèdit dels partits tradicionals, em diu no comprendre la posició dels seus companys socialistes. “Porten el tema veneçolà –m’explica, en el marc d’una taula rodona en la que participem tots dos– al debat dreta-esquerra, quan el que estem patint no té res a veure amb això. El debat es si es respecta, o no, la democràcia i les llibertats. En qualsevol cas, si perseveren en el seu error, només estan empenyent a que els socialistes veneçolans desitgem la derrota de Zapatero!”.

La més gran preocupació de Celli, i de tots els demòcrates de Veneçuela, ara mateix està centrada, però, en la Constitució que es vol sotmetre a referèndum el proper dia 2 de desembre i que, per poc que tornin a funcionar els mecanismes de frau que s’han evidenciat a les eleccions, donarà el poder total i perpetuo a Chávez Frías. El país es convertirà en una República Socialista on, entre altres coses, les persones ja no tindran lliure disposició sobre les seves propietats. És el pas que encamina el règim autoritari, cap a una situació ja definitivament totalitària. Davant d’això, no hi ha “buen talente” que valgui, s’ha de plantar cara a Chávez… i als còmplices amb que compte entre les files de l’esquerra catalana i espanyola.

Carles Llorens