Mentre Zapatero va de corcoll perquè les obres del TGV prop de Barcelona estàn complement fora de control, el president Sarkozy ha conseguit que empreses franceses contrueixin el Tren d’Alta Velocitat entre Tànger i Marraqueix. El contrast és abismal. A les dues situacions, no només les separa el que separa el ridícul de l’èxit polític. També les separen 3.000 milions d’euros en contractes, que tindran empreses franceses com Alstrom, SNCF i Réseau Ferré de France, i no empreses espanyoles com OHL o CAF, que tindria tot el sentit que treballessin al Marroc perquè el TGV marroquí només es rendible si passa per l’estret de Gibraltar, cap a territori espanyol.

El del TGV, però, no és l’unic resultat del viatge del president francès a Rabat. Sarkozy també ha venut a Mohamed VI una fragata de 500 milions d’euros, 25 helicoptes i 140 vehicles blindats. Renault instalarà a Tànger una fàbrica que produirà 4.000 cotxes anuals. França construirà una central de cicle combinat. S’han signat acords per l’explotació de fosfats i d’urani i, el més tanscendent, s’ha arribat a un acord perquè França construeixi la primera central nuclear marroquina, en el marc d’un pla francès per desenvolupar l’energia nuclear a tot el Magrib. Així, Sarkozy té pre-acords que permetran que França desenvolupi aquesta energia  a Argèlia, Tunis, Libia o Egipte. I, mentre Zapatero contemple perplexe els forats de Bellvitge, estupefacte de veure com l’ha abandonat la seva famosa bona sort, a Rabat, Sarkozy remata la feina propugnant un Acord Mediterrani, que és un torpede a la linea de flotació del Procés de Barcelona. 

No tots els polítics són iguals i, finalment, els èxits no arriben per casualitat. Sarkozy és un home intel.ligent i treballador que, amb pocs mesos, ha visitat diverses vegades el Magrib. Zapatero, en canvi, va al Marroc i està a favor de l’autonomia del Sahara i, al cap d’una setmana, va a Algèria i està a favor de l’autodeterminació saharaui… I, clar, els magrebins són moros, però no són tontos! I, així, no només no invertim en energia nuclear al Marroc, sinó que fins Argèlia ens apuja el gas! 

Totes aquestes deficiència de la política d’en José Lluís passen, naturalment, desadvertides, tant a en Josep Lluís, com a en José, que són els únics al mon que encara compren el “talante” i l’Aliança de Civilitzacions.

Carles Llorens