Carod-Rovira se’n va sortir com va poder de la interpel·lació que li va plantejar CiU, concretament Carles Pellicer, sobre les relacions exteriors de la Generalitat. A hores d’ara és clar, però, que no ha reeixit en el propòsit d’esmena que va prometre quan es va fer càrrec d’aquest àmbit. De moment, no s’han produït aquella mena d’episodis que protagonitzava quan viatjava amb en Maragall. La destitució, cinc mesos després del seu nomenament, dels dos principals responsables de la projecció exterior, secretari general i directora, posa en evidència, però, que la cosa no rutlla.

En aquests mesos, les actuacions exteriors havien mostrat una molt gran feblesa. El viatge de Carod a la seu del COI -on va ser rebut per la porta de darrera- va avergonyir a molts nacionalistes, que preferim no tenir selecció, abans que veure-la en aquells Jocs de Nacions sense Estat que hi va presentar. El viatge a la Índia, completament inconsistent, va tenir un episodi que va passar desapercebut, però que hagués estat un escàndol si la nostra política exterior fos transcendent. El mateix dia que l’Agència de l’Energia Atòmica estava fent un ultimàtum al règim de l’Iran, Carod va anunciar que faria un lectorat de català a Teheran! Mentre, el president de la Generalitat, José Montilla, en el seu primer viatge a l’exterior, visitava Brussel·les. Quina agenda tenia el nostre primer mandatari? Una recepció als catalans de Bèlgica al Centre del Tebeo i una visita al “company” Almunia.

Anècdotes? Potser sí. El que ja no és una anècdota és, però, que els principals responsables de la projecció exterior siguin destituïts “perquè es barallaven”. La projecció exterior de Catalunya és quelcom massa sensible i que s’ha hagut de treballar en unes condicions massa difícils perquè, ara, que l’Estatut ens dóna més oportunitats que mai, es malmeti perquè un vicepresident no és capaç de reconduir actituds que són dignes de pati d’escola, però no de la cancelleria d’un país.

En Carod s’havia proposat ser un bon minyó. En un sentit ho ha aconseguit: circula pel món sota bandera espanyola. Més enllà d’això, els despropòsits, però, no paren de créixer al seu voltant.

Carles Llorens
Secretari de Relacions Internacionals de CDC.