El conseller de la Vice-presidència Josep Lluís Carod-Rovira , just abans d’iniciar el seu primer viatge oficial a l’exterior, concretament a Andorra, ha declarat que vol utilitzar els casals catalans com a oficines de la Generalitat a l’exterior. Des de Convergència, pensem que les delegacions de la Generalitat a l’exterior no s’han de fer a costa dels casals catalans. La presència de la Generalitat a l’exterior s’ha de fer integrant totes les dependències i oficines que, ara mateix, el govern té dispers. Les delegacions, però, són la representació oficial, política, comercial, turística del país. Mentre, els casals són la representació cívica i social dels catalans.

La Generalitat, per mandat estatutari, pot desplegar la seva xarxa d’oficines a l’exterior. De les declaracions del conseller Carod-Rovira ens complau veure que, ara, el govern Tripartit sembla disposat a emprendre aquest desplegament, una actitud completament diferent de la del Tripartit I, que va tancar les delegacions catalanes a Roma i al Marroc.

L’Estatut, en el seu article 13, també diu, però, que s’han de fomentar els vincles amb els casals i prestar-los assistència. Els casals, entitats socials, privades, necessiten ajuda. La Generalitat ha d’ajudar a la seva modernització, a la seva posada al dia. Se’ls ha d’ajudar perquè facin la seva funció social. Evidentment serà bo que actuïn de manera coordinada amb les oficines de la Generalitat.

Molt ens temem, però, que una proposta com la que ara hem conegut no vulgui coordinar oficines i casals, no vulgui que una i altre es complementin, sinó que l’administració acabi substituint una iniciativa social que, molt sovint, té més de cent anys de vida. Ens temem que sigui, de nou, una actuació, típica d’una certa esquerra, que expandeix una administració burocràtica i intervencionista, perquè no creu en la capacitat d’iniciativa de la societat civil.

Carles Llorens