Les eleccions sueques tindran la més gran transcendència, malgrat l’opinió pública internacional no els hi hagi prestat gaire atenció. Han merescut molta més atenció, per posar un exemple proper en el temps, les eleccions mexicanes. A Mèxic, el convuls conflicte electoral que s’ha viscut no té altre destí, però, que anar remetent. Al país escandinau, la victòria de l’Aliança per Suècia promet, en canvi, tenir efectes importants, que es mantindran en el transcurs del temps.

La coalició dels conservadors, liberals, centristes i demòcrata-cristians procurarà, per començar, imprimir una nova direcció a la política europea. Semblen determinats a posar en comú polítiques laborals, econòmiques i d’immigració, a reformar la política agrària, a limitar els subsidis, a treure barreres a la importació, a donar suport a la producció, etc.

Si fins ara l’ampliació de la Unió Europea estava congelada, o només pendent de Turquia, el nou govern suec plantejarà la necessitat de que la Unió traspassi una nova frontera incorporant Moldàvia, Ucraïna i fent una oferta a Bielorússia, si és que assumeix la democràcia. Pel que els coneixem, els suecs prometen tenir també un paper molt més enèrgic en la defensa dels drets humans arreu. Això, ens consta, els farà ser molt exigents, per exemple, amb l’Havana... en una posició que pot topar amb la política Zapatero.

Més enllà d’això, la derrota de la social-democràcia més emblemàtica del món, té les més importants conseqüències polítiques i ideològiques. Durant dècades, la reflexió ideològica europea, però també d’arreu del món, ha rodat a l’entorn de Suècia. No en va, el “Model Suec” d’Estat del Benestar era una referència molt important.

Mentre d’altres el tenien com a referència, a la política sueca, hi havia, però, un intents debat, en el que es posava en dubte moltes de les bondats del model. Aquest debat va determinar que l’any 1991 guanyés les eleccions una coalició similar a la que les ha guanyat ara. Llavors, el govern de Carl Bildt va impulsar importants reformes. Va liberalitzar sectors determinats i va fer que educació, sanitat i benestar entressin en un procés, que els garantia, però que donava llibertat als ciutadans per triar els serveis. L’educació estava garantida per tothom, però tots els pares podien escollir l’escola dels seus fills, en un marc de lliure competència entre les escoles públiques i les privades.

El que succeïa amb l’educació, va passar també amb la sanitat i el benestar, de manera que els ciutadans podien elegir hospitals, metges, residències per gent gran, guarderies, tant del sector públic, com del privat. Les mesures van tenir uns efectes positius tan immediats que, quan els social-demòcrates encapçalats per Goran Persson van tornar al govern l’any 1994, no les van tirar enrera. I no només això, aquella liberalització va fer créixer de tal manera algunes empreses sueques que, avui per avui, estan fent importants inversions a tot Europa, per exemple, en el sector de l’atenció hospitalària.

Malgrat aquelles reformes, l’estat del benestar suec, encarcarat per setanta anys de social-democràcia, va continuar patint molts mals. El més greus de tots és que estableix un sistema en el qual no hi ha diferència entre treballar i estar a l’atur. D’aquesta manera, Suècia té permanentment de baixa més d’un milió de persones. Durant el mes de febrer d’enguany les xifres es van disparar. Sembla que podria tenir-hi alguna cosa a veure amb que la televisió sueca retransmetia totes les proves dels Jocs d’Hivern de Torí i, ja es sabut, que els suecs en particular, i als escandinaus en general, els interessen molt tots els esports hivernals. Preocupa que aquesta mena de comportaments i mentalitat arrelin ràpidament a les comunitats immigrants que, gràcies a una generosa política sueca d’acollida, conformen amplis barris, on massa gent viu del subsidi social.

La victòria de la l’Aliança per Suècia no només vol posar fre a les perversions de l’Estat del Benestar. La seva no és la victòria reaccionària. Saben que han de preservar tot allò que el sistema té de positiu. Saben també que el poble suec té un sentiment igualitari molt fort. Així, consolidaran, per exemple, una política natalista que ha fet de Suècia un veritable paradís pels infants, i un dels països europeus amb un major creixement demogràfic. Sobretot no és una victòria reaccionària, però, perquè tenen propostes molt innovadores. Mauricio Rojas, un exiliat xilè, convertit en ideòleg del partit liberal, ha parlat de la necessitat de passar d’un estat benefactor a un estat possibilitador.

Ell nou poder suec vol convertir Suècia en un país econòmicament molt dinàmic, on els emprenedors tinguin tot el suport. En el seu més recent congrés, el Folkpartiet, el partit liberal, tenia com a lema “Severige kan”, Suècia pot. El seu líder, Lars Leijoborg, argumentava que Xina i la Índia poden tenir un paper protagonista en el món global, mercès al potencial d’una ma d’obra molt treballadora. Suècia també podia ser protagonista gràcies a la creativitat dels seus ciutadans, una creativitat que només s’havia de despertar.

Caldrà, per tot plegat, estar molt atent a allò que es decideix a partir d’ara a Estocolm.

Carles Llorens