JOAN SANSA I CAMINAL (La Seu d’Urgell, 1921-1980)

"VA SER UN HOME PROFUNDAMENT COHERENT"


"Home profundament coherent, la seva trajectòria política va estar marcada per una triple fidelitat: a Catalunya, a la ideologia demòcrata cristiana i al president Tarradellas", assenyala Ferran Camps, de l’Arxiu Històric d’Unió Democràtica de Catalunya.


En Joan Sansa va arribar al catalanisme seguint arrels cristianes, de la mà del seu oncle, canonge de la catedral. Als dotze anys es va inscriure en la Federació de Joves Cristians (FJC) i, fruit de la seva primerenca vocació política, als quinze s’afilià a Unió. A resultes de la revolta del 18 de juliol de 1936 es va haver d’exiliar a Bessiers. Acabada la guerra, retornà a Catalunya i va estudiar magisteri a Lleida i dret a Barcelona, on va participar en la fundació del Front Universitari de Catalunya (FUC), alhora que treballà amb els Grups Nacionals de Resistència (GNR), mentre prenia part activament, a més a més, en les tasques clandestines d’Unió.

Durant els estudis de doctorat, que va cursar a Madrid, entrà en contacte amb els moviments de resistència i de manera molt especial amb els demòcrata cristians bascos i gallecs. De retorn a Barcelona, va cooperar molt intensament en les tasques de la Comissió Abat Oliva, organitzadora de la Festa d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947 i, amb el pas dels anys, en tot un seguit d’accions dins i fora del nostre territori, com ara la fundació l’any 1965, a Taormina, Itàlia, de la Unió Europea Demòcrata Cristiana; l’assistència a l’assemblea fundacional de CDC el 1974, formant part del grup d’Unió; o la seva participació en nom d’UDC en la reunió de Sant Cebrià del Rosselló, que donà pas a l’Organisme Consultiu mitjançant el qual Tarradellas pretenia forçar la seva arribada a Catalunya abans de les eleccions de 1977.

Als molts mèrits de Joan Sansa cal afegir, segons assenyala Camps, un que amb el pas del temps ha adquirit un gran relleu dins d’Unió: ell va ser l’artífex de la incorporació, a començaments dels anys setanta, d’una jove promesa a UDC: Josep Antoni Duran i Lleida. Posteriorment, en els primers anys de la transició, Sansa i Duran i Lleida treballaren colze a colze en la reconstrucció del partit a les comarques de la Terra Ferma, la qual cosa possibilità que en el congrés del partit d’octubre de 1977 es produís un pacte pel qual Duran i Lleida s’incorporava al Comitè de Govern representant els militants lleidatans.

Ferran Camps acaba posant en relleu que "malgrat que, ja instal·lat al Palau de la Generalitat, el president Tarradellas li va atorgar diferents càrrecs de responsabilitat, la gran aspiració de Joan Sansa no fou sempre altra que aconseguir ser diputat al Parlament de Catalunya. La mort, culminant una greu i llarga malaltia, el va deixar a les portes d’assolir un dels seus somnis més preuats quan, precisament, ja havien estat convocades les eleccions. Amb el seu trànsit arribaren els homenatges pòstums. Així, Tarradellas assistí a l’enterrament a la Seu d’Urgell, i, amb ell, tota la classe política catalana. I al cap de poc temps, Heribert Barrera, el primer president del Parlament de la recuperada autonomia, li va retre homenatge amb aquestes paraules: "Jo no voldria acabar sense recordar tants i tants companys de lluita que no han arribat a veure el final d’aquesta llarga nit que ha durat quaranta anys (...) Seria massa llarg fer-ne una llista. Permeteu-me només citar dos noms, el de Joan Sansa i el de Josep Pallach".