JORDI RIBAS I VERGÉS

Jo vaig entrar a CDC a través de la fundació de l’escola dels nostres fills, l'escola Nabí, actualment a Vallvidrera, on vaig conèixer una sèrie de gent que pensaven com jo. En aquells moments, dins la meva condició de treballador, i amb persones amigues i pares de l'escola —Jordi Capell, Xavier Cruanyes, Oriol Panyella, Jaume Casajoana, Vicenç Mateu, Joan Granados, i d’altres als quals demano perdó per no recordar-me'n— vaig col·laborar en la campanya Barenys-Cassasses, Vilalta, Arana, a procuradors a Corts, i Mas Sala i Thió Rodes pels ajuntaments, que foren les primeres passes cap a la meva activitat política organitzada.

El 1974, en Miquel Esquirol em va proposar militar amb un grup de gent que començava a organitzar-se. Li vaig respondre:

"Jo no tinc ni diners ni estudis, però sí que estimo el meu país que és Catalunya", i per això vaig entrar a formar part d’aquell grup.

Fèiem les reunions a Franciscalia i a algunes cases particulars —a casa de la Roser Capell, més d'una vegada—. També anàvem amb en Josep Maria Ainaud, Agustí Contijoch i Carles Sumarroca a buscar nous militants, tot i la sorpresa que representava per a gent que es creien que em coneixien i que es pensaven que militava en altres sectors.

Sempre vaig creure que amb els homes i les dones que estaven davant del projecte, Jordi Pujol, Jaume Casajoana, Miquel Roca, Maria Rubies, Josep Maria Cullell, Carles Gasòliba, etcètera, podríem treballar per fer una Catalunya millor per als nostres fills.

No vaig creure mai que faria carrera política, doncs sempre he dit que jo he procurat "viure per Catalunya" i no "de Catalunya", tot i que, això, no sempre se m'ha entès correctament.

CDC ha estat per a mi una experiència que sense l’ajuda de la meva dona i els meus fills no hagués pogut tenir mai. Ells foren els primers d'empentar-me en aquesta direcció. Foren hores de feina durant anys, principalment en la sectorial de treballadors del partit, amb persones molt estimades —Santi Terribes, Joan Seguí, Rosa Bruguera, Francesc Caminal, Lluís Ducet, Gabriel Plana, el Sr. Vinuesa, Rafael Hinojosa, etcètera, tot i que no vàrem tenir massa èxit com a sectorial, perquè gent dins de l’organització no creien que haguéssim de significar-nos com a treballadors dins del partit. El temps sembla haver-los donat la raó.

Actualment no tinc gaire presència dins CDC, però sempre s'ha pogut comptar i es podrà seguir comptant amb mi i amb els meus pel que Catalunya necessiti.