JAUME RAFART I MASSOT

 

Nascut a Barcelona el 7 de juliol de 1936, està casat, té tres fills i dos néts. Va estudiar a les Escoles Pies de la ronda de Sant Pau de Barcelona i posteriorment va fer el peritatge industrial. Ha treballat a diverses empreses, la darrera en una companyia multinacional de components de l’automòbil durant trenta-set anys.


"Vaig trobar un grup de gent amb les mateixes inquietuds que jo, l’alliberament del meu país."

 

És fàcil d’explicar com vaig arribar a l’Assemblea de Montserrat, fou un procés natural. Cap a l’any 1967, per coneguts de coneguts, vaig trobar un grup de gent amb les mateixes inquietuds que jo, l’alliberament del meu país: era el grup del carrer Lluçà. Seguíem la idea d’en Jordi Pujol de "fer país".

Férem tot el que podíem, fèiem propaganda, fèiem de bústia, fèiem de correu i vàrem participar en moltes campanyes, com ara la del "Català a l’escola".

També vaig entrar en el CIRP (Centre d’Informació, Recerca i Promoció), i en una de les seves reunions es va parlar per primera vegada de fer política i vàrem discutir la conveniència o no de constituir-nos en un partit.

La gent que no va acceptar el lideratge d’en Jordi Pujol se’n separà els que quedàvem ja érem el futur de CDC.

Vaig pujar a la muntanya amb un company i la seva dona. Dins la sala em vaig trobar amb molta gent, un centenar llarg; teòricament érem un grup de seguidors del futbol Barcelona.

Amb el comunicat fundacional ja érem grans, i llavors tinguérem molta feina nova; en destacaria:

Conferència a ESADE

II Assemblea General

III Assemblea General

Conferència a Girona

Conferència a Lleida

IV Congrés La Salle

 

A la gent de la meva generació la dictadura ens va robar quaranta anys, amb el que tot això comporta, la nació, la llengua, la història, els nostres dirigents, etcètera. Poder treballar per canviar aquest panorama en aquell moment en què també coincidia amb una plenitud personal meva fou un delit i una experiència inoblidable.