JOAQUIM PIBERNAT I LLEYXÀ ( Barcelona, 1924-Barcelona, 1984)

"UN RIC PATRIMONI D’HONESTEDAT"

"Potser dir que una persona és una bona persona pot semblar poca cosa, o, fins i tot, pot ser interpretat negativament, però com deia André Gide, "com que tot ja ha estat dit però ningú no ho escolta, cal tornar a començar", i, per tant, cal tornar a dir que una bona persona és una gran persona i potser excepcional, perquè cada volta és moneda menys corrent. Per això em semblen significatives les paraules dites arran de la mort d’en Joaquim per un destacadíssim membre d’aquesta Cambra. Deia que era un home bo, que és el millor elogi, l’elogi que qualsevol de nosaltres esperaria obtenir", assenyalà el diputat Ferran Camps i Vallejo, amic i company a Unió Democràtica de Catalunya d’en Joaquim Pibernat i Lleixà, en el decurs de la sessió del dia 24 d’octubre de 1984, en la qual pronuncià un emotiu parlament en la seva memòria.

 

D’aquesta condició, en va donar testimoni per tot arreu on el va portar la vida. Des dels anys de la joventut viscuda a l’Institut Balmes, on cursà el batxillerat, o als estudis universitaris de química, fins al Parlament de Catalunya en el seu darrer període, que va viure d’una manera intensa, amb el lliurement total que el va caracteritzar en tot allò en què s’implicava.

El seu compromís cristià el dugué, a part de presidir l’Acció Catòlica patronal, a prendre una decidida actitud opositora al règim, havent estat processat per edició i distribució de propaganda aleshores titllada d’"il·legal". Així, el 1969 presidí ADECSA, Associació d’Empresaris Democràtics.

El consell de Guerra de Burgos de 1970 el va marcar tan profundament que el portà a ser un membre molt actiu del Grup Cristià de Drets Humans i, el 1974, a presidir Justícia i Pau —una entitat que es va crear per l’empenta sorgida arran del Concili Vaticà II—, amb dues campanyes que deixaren una profunda petjada: la recollida de signatures a favor de l’amnistia i la de l’abolició de la pena de mort.

La dècada dels setanta fou per a Joaquim Pibernat d’una activitat important dintre d’Unió, destacant la seva dedicació a l’Equip Demòcrata Cristià de l’Estat espanyol amb el seu treball en la coordinació dels seguidors d’aquesta ideologia, que inicialment s’havien limitat al Partit Nacionalista Basc i a Unió Democràtica de Catalunya, als quals més tard s’afegiren nous nuclis al País Valencià, les Illes, Galícia i la creació a Madrid de dues forces d’abast estatal. Altres camps d’actuació foren la gerència de l’editorial Nova Terra i de la revista Oriflama, o la secretaria de la PIMEC, Petita i Mitjana Empresa Catalana, el 1977.

D’altra banda, el 1973, en Joaquim Pibernat va ser elegit conseller nacional d’UDC, i va ser amb aquest càrrec, que mantingué fins a la mort, que va participar en l’assemblea fundacional de CDC a Montserrat. El 1978 va passar a ser membre del Comitè de Govern, comesa que deixà el 1980 en ser elegit diputat al Parlament de Catalunya.

Ferran Camps acabà amb el següent corol·lari la seva intervenció davant la Cambra catalana. "En Joaquim Pibernat és un ric patrimoni d’honestedat que no ha de ser exclusiu dels seus familiars, del seu partit, del seu Grup parlamentari; ho ha de ser de tots nosaltres. De la mateixa manera que Napoleó, a les acaballes de la seva vida a l’exili de l’illa de Santa Helena, repassant el que havia estat, es deia: "ma vie, quel beau roman", nosaltres, avui, recordant l’enyorat col·lega, podríem dir: "En Pibernat, quin bon exemple."