|
SANTIAGO MOIX I
CAPDEVILA
Nascut
lany 1921 a Forès, Conca de Barberà, va estudiar batxillerat
a linstitut Martí Ardenya de Tarragona. El 1940 es trasllada
a Barcelona, on es llicencia en Medicina i Cirurgia. Es doctora a Madrid
lany 1947, amb la tesi Medicina psicosomàtica de lestómac
en cascada. Va fer un curs de patologia digestiva a lHospital
de Sant Pau amb el doctor Gallart Monés. Exercí com a especialista
en medicina general a Sabadell i, simultàniament, com a especialista
en aparell digestiu a Santa Coloma de Gramenet. Fins a la seva jubilació,
tingué una consulta privada a Barcelona. Ha publicat els següents
llibres: El perquè de les llagues destómac
(1984), Mareig, vertigen, angoixa i por (1990) i Tot ho deixo
enrere (1994). |
|
"Anton
Cañellas i Jordi Pujol eren els que podrien continuar lobra
de Prat de la Riba, de Milà i Fontanals, perquè rebutjaven
les teories marxistes que estaven a lordre del dia. Volíem
treballar per Catalunya." A
lassemblea fundacional del partit de Convergència hi vaig
arribar perquè formava part dun grup de gent que ens reuníem
a les cases particulars preveient la fi del franquisme i volíem
preparar-nos pels pròxims esdeveniments. Al
meu grup hi havia, entre altres, el matrimoni Capell, en Cruanyes, en
Joan Granados, en Simeó Miquel, de Lleida
El
mes de novembre de 1974 es tractava danar a Montserrat tots els
grups de diferents tendències per veure si ens podíem unir.
Aprofitant la data del 75è aniversari del Barça, que podria
camuflar lassemblea, es va fer la trobada. No sabíem el que
ens esperava, podia passar de tot, ja que moltes vegades havíem
hagut de deixar les reunions cuita-corrents. Aquesta vegada, però,
va anar bé. Les
impressions que tinc de lassemblea és que tot seguit sorgiren
divergències entre els caps de colla, Anton Cañellas, Jordi
Pujol, Miquel Roca, Simeó Miquel
Llavors una fracció
de lassemblea es va decantar per Anton Cañellas i Jordi Pujol,
veient que aquests eren els que podrien continuar lobra de Prat
de la Riba, de Milà i Fontanals, perquè rebutjaven les teories
marxistes que estaven a lordre del dia. El que volíem era
treballar per Catalunya. Per
portar-la endavant i restablir la nostra personalitat aquestes persones
eren les que ens donaven més confiança, tenien dots i les
vèiem aptes per fer-ho. El
nom de Convergència em sembla que va sortir enfront de la divergència
que hi havia i que no ens portava enlloc. Va ser Jordi Pujol que va girar
la divergència a Convergència. Després
vaig continuar els contactes amb el grup i a la mort del dictador i amb
el partit endegat vàrem formar grups amb gent del districte i ens
reuníem regularment en els domicilis particulars i preparàvem
els actes reivindicatius de lassociació de veïns, de
lOnze de setembre, les eleccions
|
|
|