ANTECEDENTS

Feia anys que col·laborava amb l’avui president de la Generalitat, Jordi Pujol, en moltes de les accions de "fer país", recordo especialment la campanya "Català a l’escola". També l’ajudava a repartir els seus escrits, molts dels quals han estat editats posteriorment, entre la nostra gent.

Arribem a la gestació de l’Assemblea de Montserrat que fundaria CDC i que es va iniciar el mes de juliol de 1974, quan trobo Jordi Pujol un diumenge a les sardanes de Premià de Dalt i em comenta que ja és hora de fer política seriosament, convocant-me a una reunió el diumenge següent al matí, a la qual assistirien en Joaquim Ferrer i Miquel Sellarés.

La reunió té lloc al seu estudi de les golfes de la casa de Premià de Dalt. Ens llegeix un escrit en el qual exposa la seva idea de crear un moviment. l'anomenat pal de paller, que abastarà un gran ventall del país, des dels democratacristians d'UDC fins als socialdemòcrates dirigits pel malaurat Josep Pallach, on inclouríem els companys que havíem treballat en les tasques de "fer país", la gent de comarques i un grup de cristians reunits al voltant de Mn. Joan Carrera.

Quedem tots d'acord i durant els mesos de setembre, octubre i part de novembre fem unes reunions a la seu de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials del carrer Rivadeneira de Barcelona, en les quals participen Anton Cañelles i Miró Ardèvol per part d'UDC, els quatre de la reunió de Premià i Mn. Carrera amb algú del seu grup.

Durant aquestes reunions Miró Ardèvol, representant d'UDC i Joaquim Ferrer, que aleshores estava proper a l'ideari pallaquista, no veuen la possibilitat de col·laboració dels seus grups. Per això decidim tirar endavant el projecte inicial de Jordi Pujol sense la incorporació dels socialdemòcrates. Aquests farien l'acte fundacional del seu partit, el Partit Socialista Reagrupament, el dia 10 de novembre, justament una setmana abans de la fundació de Convergència i també a Montserrat.

En Miquel Sellarés i jo vam treballar molt durant aquests mesos en la preparació de l'acte de Montserrat. Vam viatjar pel país entrevistant i invitant gent, indicada per Pujol, que podria participar en aquesta acció política de futur.

L'ASSEMBLEA FUNDACIONAL

La data de celebració de la reunió va ser fixada per al matí del diumenge 17 de novembre de 1974, que coincidia amb la celebració a Montserrat del 75è aniversari de la Fundació del FC Barcelona, cosa que permetria eludir la possible vigilància policial sobre determinades persones que pujarien a la santa muntanya. No he comprès mai l'error escrit en diverses publicacions sobre aquesta data, ja que simplement consultant un calendari perpetu és evident que el diumenge era dia 17.

La vigília a la tarda, en el meu automòbil, un SEAT 1600, pujo al monestir acompanyat per Miquel Sellarés i Joan Granados, que venia amb un jove parent seu. Després de sopar amb la comunitat benedictina ens reunim amb Jordi Pujol, Anton Cañellas i Josep Miró Ardèvol, per preparar la mecànica de la reunió de l’endemà i l'esborrany del possible comunicat final.

El diumenge al matí, l'entrada dels convocats va ser rígidament controlada per Miquel Sellarés i jo mateix. La reunió, que no va arribar als cent participants, es va celebrar en una sala allargada que dóna a l'atri d'entrada del monestir, per això en certs moments la cridòria de la gent del Barça va obligar a interrompre momentàniament la reunió.

La sessió va ser presidida per raons d'edat per Simeó Miquel, d'UDC de Lleida, al qual acompanyaven Jordi Pujol i Anton Cañellas. Es va exposar l'ideari de la creació d'un gran moviment que federés una sèrie de grups amb ideologia nacionalista i amb un programa socioeconòmic de centreesquerra, que podria ser hegemònic en un futur democràtic del país. La idea va ser aprovada, així com el comunicat fundacional. També va ser elegit el primer Secretariat permanent format per: Jordi Pujol, Anton Cañellas, Mn. Joan Carrera i Miquel Roca Junyent, assistits per Miró Ardèvol, Sellarés i Esquirol; en certes ocasions s’hi van incorporar Granados i Joan Seguí.

No totes les persones convocades i assistents van acceptar la idea i, per tant, la seva participació en aquest moviment. Recordo els casos de Mn. Assens i Xavier Amorós, de Reus, que van manifestar-se per un projecte menys conservador, i el de Joan Majó, que es va decantar pel partit Socialista Reagrupament.

FETS POSTERIORS

El Secretariat sorgit de Montserrat es reunia setmanalment al despatx de Miquel Roca, al carrer de Còrsega, 366. Les reunions amb tota la gent es feien al laboratori Fides Cuatrecasas, del carrer de Biscaia, propietat de la família Pujol.

Després de la fundació de CDC un dels fets més importants va ser la famosa conferència pronunciada per Jordi Pujol a ESADE, el 21 de gener de 1975, en la qual s'insta públicament la societat catalana a participar en política. En aquest acte hi van assistir nombroses personalitats de la vida econòmica, ciutadana, cultural i professional de Catalunya. En l'acte Pujol va expressar l'ideari de CDC. Va tenir un gran ressò informatiu a la premsa de tot l'Estat. En la preparació d'aquesta conferència també hi vam participar activament Miquel Sellarés i jo mateix.

En principi, CDC era una federació de grups, però la gent propera a Pujol, potser el grup més nombrós, no estava estructurada. Per això a principis del 1975, en una reunió celebrada als locals de l'església de Pompeia, es constitueix de manera formal el GASC (Grup d'Acció al Servei de Catalunya), que aglutinaria la gent de comarques i els de "fer país", els anomenats pujolistes.

Miquel Roca Junyent liderava el que anomenarem grup d'independents, format inicialment, segons els meus records, per tan sols quatre persones: Roca, Camps, Lluís de Carreras i Trias de Bes.

El dissabte 15 de novembre de 1975, cinc dies abans de la mort del general Franco, celebrem la segona assemblea general de CDC. Es fa a la parròquia de Sant Isidor de l’Hospitalet de Llobregat, de la qual era rector Mn. Carrera. En aquesta assemblea s'aprofundeix en l'elaboració del programa socioeconòmic i el pensament polític de la federació de grups i persones que representa CDC. En aquesta reunió es detectaren certes reticències per part d'alguna gent d'UDC a la seva participació en Convergència, sobretot en un grup d'històrics agrupats al voltant de Miquel Coll Alentorn.

Vista aquesta situació, una part de la gent del GASC creu necessari trencar amb UDC; per això celebrem una reunió a casa la Roser Capell en la qual, després d'una llarga discussió, Jordi Pujol, amb el suport de Francesc Gordo i Carles Gasòliba, decideix no trencar, tot i que la resta dels assistents, més de quinze, volien fer-ho —Cullell, Casajoana, Ciurana, Granados, Sellarés, Roser Capell, Esquirol, etcètera—. Fet que posteriorment es va produir en constituir-se el Equipo Demócrata Cristiano del Estado Español, format, a més d’UDC, pel PNB i els demòcrata cristians de Gil Robles i el grup de Ruiz Giménez. La creació d'aquesta nova formació va motivar la baixa d'UDC de Convergència.

Després d’això celebrem, el 28 març de 1976, la Tercera Assemblea, a la seu del CIF, ja constituïts com a partit polític. S'aproven els estatuts i el programa socioeconòmic i s'escull Jordi Pujol com a secretari general, Miquel Roca com a secretari general adjunt i els trenta membres de la Comissió Permanent. Dies després la Comissió Permanent, reunida a la Sala Claret del carrer de Llúria, 5, escolliria els restants membres del Comitè Executiu Nacional: Casajoana, Gordo, Esquirol, Carreras i Castaño.

Des de la fundació de CDC vaig tenir l'honor i la satisfacció d'acompanyar Jordi Pujol en nombrosos desplaçaments per Catalunya per reclutar militants; també ho vaig fer durant les campanyes electorals del 1977 i del 1979 i la de les municipals també de 1979. Fèiem els viatges, generalment tots dos sols, en el meu vehicle, el mateix SEAT 1600 que va pujar a Montserrat per a la fundació de Convergència. La campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 la vam fer en un cotxe amb xofer i acompanyats pel cap de premsa de la campanya, Emili Álvarez Moliner. Ja que en Pujol aleshores era diputat al Parlament de Madrid, portàvem escorta.

Tinc un gran record d'aquelles campanyes electorals, molt especialment de la primera, la de l'any 1977, en la qual es veia la gent esperant la democràcia i tots els mítings i reunions estaven plens d'un públic fervorós, desitjós d'un nou estil de fer política. Lamentablement aquest entusiasme ha anat desapareixent, any rere any, per motius molt diversos i que podem intuir, havent arribat a l'actual situació de total indiferència per part de la gent del carrer.

No voldria deixar passar l'ocasió de retre un homenatge als companys dels primers temps que tant van treballar en la fundació de Convergència i no han ostentat cap càrrec, ni polític ni en l’Administració de la Generalitat. El personalitzaré en gent com Xavier Cruañas, Ferran Espuña, Lluís Mujal, Oriol Panyella, Jaume Rafart, Jordi Ribas, Joan Segui i altres, sense els quals tot aquest moviment que ha representat Convergència segurament no hagués estat possible.