PROJECTE DE PONÈNCIA SOBRE EL TRACTAT
CONSTITUCIONAL EUROPEU
El Tractat pel qual s’institueix una “Constitució per
a Europa” suposa una passa en la construcció política
d’Europa, que Convergència
Democràtica de Catalunya, el catalanisme polític i molt bona
part de la ciutadania de Catalunya sempre ha anhelat. Amb el Tractat, la Unió reforça
la seva legitimitat democràtica, es fa més transparent de cara
a la ciutadania, simplifica els seus procediments i la seva estructura institucional,
i assegura un funcionament més eficaç.
Convergència, el catalanisme i la societat
catalana sempre s’havien
refiat i havien defensat que la construcció política d’Europa
anés
acompanyada d’un major reconeixement del fet nacional de Catalunya.
I és
que el nostre europeisme, indestriable del nostre nacionalisme, del nostre
catalanisme, pensava que un procés constituent s’havia de
sustentar en l’Europa
dels pobles. Des d’aquest punt de vista, el text constitucional certament
aposta pel respecte de la diversitat cultural i lingüística
d’Europa
i s’autoimposa la preservació i desenvolupament del patrimoni
cultural europeu. Apunta així mateix que, dins la Unió, es
prohibeix qualsevol tipus de discriminació,
entre d’altres, per raó de nacionalitat o llengua, i que la
prohibició es
podrà regular amb lleis o lleis-marc europees.
Més enllà de la lletra, el Tractat,
des d’aquest
punt de vista nacional català, no resulta satisfactori.
En el text, les afirmacions en defensa de la diversitat no acaben
concretant un marc que permeti un reconeixement efectiu de la realitat
d’una
nació sense estat com Catalunya. En aquest sentit, no s’ha
tingut en compte el treball elaborat per la Convenció Catalana per
la Constitució Europea, que propugnava un model d’Europa federal
de caràcter
plurinacional, on la Unió es fonamentava en la legitimitat dels estats,
dels ciutadans, però també de les col·lectivitats nacionals
diferenciades. Un treball, aquest de la Convenció que, per cert, cap
altre país no ha
portat a terme. Que això sigui així, no és només
responsabilitat de la Convenció europea
que, presidida per Valéry Giscard d’Estaing, va redactar el
projecte de Tractat. La responsabilitat és principalment del Govern
espanyol que fou qui, en nom de l’Estat
espanyol, no va defensar els interessos de Catalunya, com tampoc varen fer-ho
forces
polítiques com el PP i el PSOE.
És per totes aquestes
raons que Convergència Democràtica
de Catalunya, determinada pel seu convenciment europeista, vol esgotar totes
les possibilitats perquè en el marc europeu hi hagi un
reconeixement suficient del fet nacional català. Per això iniciarem
actuacions, en tots els àmbits,
per tal que el Govern espanyol impulsi polítiques que comportin un
major reconeixement europeu de Catalunya. Aquestes polítiques s’han
de concretar en dos nivells: reconeixement lingüístic del català i
la presència
de Catalunya a les institucions europees.
A nivell lingüístic el Govern espanyol s’ha
de comprometre a fer possible:
a.- la publicació en català de
tots els documents europeus, amb el que aquests 15
textos es converteixen en legalment vàlids,
b.- que tots els ciutadans es puguin dirigir en català a
les institucions europees i
ser atesos amb aquest mateix idioma.
c.- que el català sigui llengua d’ús parlamentari.
A
nivell de reconeixement institucional i, per tant, tot el que suposa
la participació de la Generalitat en afers europeus o l’assumpció d’una
política “regional europea” favorable a Catalunya,
Convergència ho
reclamarà al Govern espanyol i defensarà aquest criteri davant
les forces polítiques catalanes quan properament s’abordi
la presència de Catalunya
a Europa, en el marc de la Ponència que al Parlament de Catalunya
està elaborant
el Nou Estatut.
En les actuals condicions, Convergència no pot donar suport
a l’actual
Tractat. Ara bé, si en els aspectes que s’han citat hi
ha un compromís
clar del Govern espanyol i un resultat satisfactori -cosa que és
possible-, entendríem
que el fet lingüístic, cultural, polític i nacional
català té un
reconeixement que, per bé que parcial, ens permetria manifestar-nos
a favor de la Constitució,
quan aquesta se’ns presenti en referèndum. Si això no
fos possible, si no trobéssim una voluntat favorable al reconeixement
de Catalunya, Convergència
no donarà
suport a l’esmentat Tractat.
Convergència Democràtica
de Catalunya.
Barcelona, 13 de setembre de 2004. |
